la imperial kyoto saluda

diuen que per trobar l'autentic japo, el que es mante impassible davant la voragine globalitzadora, cal anar a kyoto. doncs be, aqui estic jo amb ansies de retrobar-me amb aquest japo de geishes, samurais, mangues, temples i sake. kyoto es una ciutat que amaga els seus tresors. no els ensenya al viatger fugac; mes aviat els guarda per aquell que no se sent pressionat pel temps, per aquell qui passeja, satura, torna a passejar i mira de trobar en cada raco una part de l'essencia de la ciutat. i no nhi ha pocs. diuen que a kyoto hi ha 1600 temples. jo tinc tot un any per descobrir els tresors de la imperial kyoto.
amb l'experiencia minsa d'una quinzena de dies de convivencia entre kyotoites enceto aquest diari obert. fa temps que sento curiositat per aixo dels blogs. comencar-ne un s'havia convertit en l'etern item de la meva llista de proposits. aquella que fem quan arriba l'estiu, quan acaba, quan comenca l'any, quan acaba, quan comenca un nou curs... en fi, passar un any a l'estranger i no voler deixar escapar tots els moments viscuts es l'excusa perfecta per posar-hi. si d'aqui 12 mesos encara segueixo omplint pagines amb vivencies i reflexions, voldra dir que kyoto ha deixat al menys una petja en mi... la constancia.