jan..ken...po --> pedra... paper... tisores...

se'm va passar dir-ho ahir. la foto del post anterior es del terra de la plataforma del tren. prou representatiu del que es japo. un pais de gent que viu dins el tren, hi viuen perque s'hi passen tantes hores que ho fan tot a ritme de chu-chu-chu-chu... mengen, dormen, llegeixen el diari i sobretot juguen amb el telefono mobil. aquesta es la primera condicio per la niponitzacio: tenir un keitai denwa d'ultima generacio, capac de fer les millors fotos, enviar emails, navegar per internet i fins i tot veure la televisio. la tercera generacio ha fet arrel aqui ben be. la foto del terra de la plataforma del tren s'ha convertit en el fons de pantalla del meu keiden amb el que, per ara, vaig fent de fotoperiodista pel mon.
avui hi ha hagut 'festa grossa' per als estudiants internacionals. festa, a la japonesa, que consisteix en grans quantitats de menjar banyades en cervesa autoctona (Asahi, Kirin, per mes referencies) i sobretot, KARAOKE. no te preu veure les meves professores intentant cantar els top hits de la chancon japonaise. apart de menjar m'he passat la tarda xerrant amb un bon jan japones que estudia castella a la uni. al migdia quan anava cap a classe mhe trobat amb la mariko -anem presentant els protagonistes... es una de les encarregades dels estudiants d'intercanvi aqui a Ryukoku Daigaku (Ryudai, d'ara endevant)- i mha presentat un professor de castella. de fet EL professor de castella, que es tremendament famos aqui a la uni: Ando sensei. la questio es que mha enredat per que lacompanyes 10 minuts a una classe de castella i al final mhe passat tota una hora i mitja sotmes a les mirades i preguntes duna desena de pimpollos japonesos (20 i 21 anys...) que estudien castella. experiencia curtidora: donar classes de castella als nipons CANSA.