kyoto kara osaka made

l'altre dia em preguntaven com s'ho fan els japonesos per orientar-se si la majoria de carrers no tenen nom. bona pregunta, jo crec que simplement es perden i a base de perdre's acaben aprenent-se els camins. he arribat a aquesta conclusio despres de perdrem unes quantes vegades pels carrers de la megalopolis osakiana. buscava explosion, una petita disco (explosion <====) que se suposa es el no va mas de l'ambient a osaka. em permeto posar-ho en dubte per ara. investigare, fare un treball de camp extens i aportare les conclusions aqui. de fet l'aventura de sortir a osaka es llarga i comenca a kyoto, a una estacio de tren. diuen que el sistema de trens de tokyo es el mes dificil d'entendre del mon... pero el de kansai deu ser el segon. 4 vegades vaig haver de canviar de tren per arribar a osaka. la nit ha estat llarga, llarga, llarga, llarga. he acabat dormint, maldormint, en un bussiness inn, una estranya convinacio entre confort a la japonesa i ambient de casa de colonies.
ja de mati, afamadissim, he comprat un diccionari electronic, que es l'item indispensable de tot estudiant de japones. una altra aventura. perque clar, fer-me entendre en japones costa i esperar que algu parli angles es demanar massa... aixi que despres de rondar i rondar, repetir com un mantra 'eigo o hanasemasuka...' he aconseguit el meu proposit. cal ser insistent en aquesta vida, no hi ha dubte.