les paradoxes d'un pais

aixo del blog s'ha convertit en una reflexio constant, al menys en aquests primers dies. penso constantment en que puc escriure i aleshores examino tot el que faig, tot el que veig, tot el que em diuen... es un exercici interessant, tot i que no crec que l'aconsegueixi fer ad eternum. ahir em va venir el cap les moltes vegades que he escrit als emails que envio des d'aqui, que japo es un pais ple de paradoxes. de fet algu una mica purista em dira que qualsevol pais que ens posem a analitzar estara ple de contrastos. pero aquest m'ho sembla ara encara mes. no entenc, per exemple, d'on surt la falera recicladora a cada cantonada (hi ha contenidors per classificar-ho tot i mil i una indicacions per fer-ho), si despres compres una caixa de galetes i a mes del precinte de la caixa, cada galeta ve precintada. quin malgastament de plastic, paper. i ja posats a paradoxar, a les 3 del mati no hi ha cap problema en poder menjar un bon bol de ramen o anar a comprar detergent en una botiga de tot a 100 (100 iens, clar) a kyoto, pero es impossible trobar un sol caixer automatic on treure els diners per poder-ho comprar.
un profe ahir va dir que mai ningu aconseguira superar els japonesos en atencio al client. son experts del detall. la reflexio venia despres de parlar sobre el sistema educatiu japones i com aquest fa que els niponets, des de ben petits, aprenguin tots els detalls (batalles, dates, numeros, noms i mes noms), pero es perdin en la inmensitat del context i de la ideal general. res mai mes cert, crec. allo que nosaltres diem d'una persona amb 'culturilla general', aqui es impossible de trobar. la meva persistencia ha fet que avui finalment el meu ordinador hagi decidit que era un bon moment per poder configurar satisfactoriament la connexio a internet. es a dir, ja soc un home plenament enxarxat.