he necessitat dues setmanes per sentir-me plenament realitzat com a universitari de nou. la setmana passada no vaig poder anar a una classe a la qual estava matriculat, perque vaig passar la tarda xerrar amb japonesos que aprenien castella. avui si que hi he anat i n'he sortit content. soc incapac de reproduir el nom de l'assignatura, pero basicament es un curs sobre la minoria coreana al japo. molt interessant. la profe, una tal lee sensei -no tenia massa mes opcio que dir-se lee o park, sent coreana- es un exemple viu de la discriminacio que han patit els coreans en aquest pais que ha venut a l'exterior la imatge d'homogeneitat racial. es preocupant veure la ignorancia dalguns japonesos sobre el racisme d'estat que es practica aqui des de finals de la segona guerra mundial.

la lee sensei porta mitja vida intentat acabar amb aquesta ignorancia. ingent tasca que ara fa a la universitat. ajunta japonesos i coreans a traves d'internet... i coloca estudiants internacionals en mig per posar una mica de pau. un dels projectes de l'assignatura es viatjar a corea per coneixer els estudiants coreans i la vida a corea. definitivament engrescador. jo de moment no marxo tant lluny. dema hauria de fer via cap a nagoya per passar-hi el cap de setmana pero el meu contacte esta per ara desaparegut...