OK, el catala es un dialecte

ugata esta a 10 minuts de parque espana (スペイン村). el taquiller de lestacio no sap dir els numeros en angles, pero si en castella. tambe sap dir gracias, adios, cambio i tabaco. aquesta ultima no te massa merit. es el mateix en japones. fa 14 anys van obrir el parc tematic en mig dun park natural. mhan explicat que despres de construirlo es van prohibir mes llicencies de construccio. el propietari de parque espana es kintetsu, un conglomerat empresarial dimportancia que, entre daltres coses, te el monopoli ferroviari fins a ugata. si a nagoya la comunitat brasilera era important, a ugata es lespanyola la que sendu la palma. el mestre google diu que hi ha uns 27000 habitants a ugata. em sembla excessivament generos. es un poble lleig, construit en els ultims 40 anys i on lunica vida laporta la cinquantena despanyols que treballen a parque espana i viuen en apartaments que els posa la companyia.
suposo que la mateixa sensacio que pot tenir un polinesi o un xines o un mexica que visita port aventura es la que menduc jo de parque espana. un reguitzell destereotips alguns mes ben aconseguits que daltres i un ambient lleugerament parescut al del poble espanyol barceloni, pero en alguns casos en el tamany de catalunya en miniatura. la representacio catalana es abundant. hi ha el parc guell, la principal muntanya russa es diu pirineus i hi ha un trenet que es diu montserrat. quota coberta, els espanyols a parque espana lunic que fan es ballar flamenc. deixen embobats als japonesos i extenen la idea que a la peninsula tots portem vestits de faralaes i ens odiem a mort amb els veins amb tot el 'zapateao' que fem. mha semblat interessant que els espanyols que he conegut -tots molt joves, la veritat- son ideals per a pepetuar aquestes visions reduccionistes. com sol ser tristament habitual em vaig veure classificat de radical catalanista en contar el catala a l'hora de dir quines llengues parlo. per a la comunitat espanyola a ugata, el catala es un dialecte I PUNT. ok. saltalacabra. ignorancia de banda, les hores que vaig passar rodejats de radical-espanyolistes van ser enriquidores... de tot sapren diuen. malgrat els esforcos per a convence'm de que em quedes a passar una altra nit amb ells, he optat per plegar la roba i fer via cap a kansai, la meva terra adoptiva. 2 i hores i mitja de tren, akest cop, cap osaka. sense suplement de rapidesa, el monopoli kintetsu s'ha embotxacat 3380 iens. si els invertis en fer una seleccio de personal amb major demanda intel.lectual, no m'hauria importat contribuir a la causa.