s'han perdut mil illes en 1 any?

jo pensava que aquest any al japo em donaria opcio de respirar una mica, que em sobraria el temps per reflexionar i meditar. les circumstancies hi haurien de portar, ja que estic en una uni buddhista, tot i que el cert es que aqui de buddhisme sen respira poc. pero res de relax. despres dun cap de setmana massa esbojarrat ara porto una setmana anant a dormir tard, corrent amun i avall, quedant amb gent, i etcetera. ok, no sona malament, pero despres madormo a classe i no mempano de res del que em diuen. i aixo ja es mes problematic. sobretot noto que ha augmentat la meva vida social des que soc incapac dactualitzar el blog cada dia. he de dir, despres d'haver-ne parlat tant, que ja tenim internet a la residencia aixi que ara tinc una altra font de vici a labast. augmenten les hores que em connecto a la mateixa velocitat que augmenta la pila de llibres, deures i demes tasques que no faig.
el dijous son, juntament amb els dilluns, els dies de la setmana en que el meu "estres" es veu reduit. nomes tinc dues classes de japones i despres un pilo d'hores lliures. tot i que ara ja torno a escriure des del meu ordinador portatil em veig incapaç de tornar a acostumar els dits al teclat català. espero recuperar l'habilitat de nou, pero sempre em passa el mateix. cada pais te les tecles en un lloc diferent i quan m'hi acostumo, despres tornar al teclat català suposa una despesa neuronal excessivament elevadada. les hores lliures d'avui les he invertit en navegar per internet, enviar emails i tancar el bitllet per indonesia. KIX-DPS-KIX amb Japan Airlines. 22 dies en el pais de les 18.000 illes... tot i que, despres del tsunami, no paro de llegir el pais de les 17.000 illes. em costa de creure que 1000 van desapareixer de cop. ho haure de comprovar, definitivament, amb els meus ulls.