japonesos amables i sorpresos

fa uns dies sopava tranquil·lament a un dels molts restaurants barats que hi ha al centre d'osaka. la meva tranquil·litat la va perturbar un marrec ja una mica crescut que va fer un comentari poc decent sobre què feia un estranger menjant en un restaurant japonès japonès japonès. malhauradament per ell, l'estranger (o sigui jo) va entendre el que havia de perdre's en la traducció. encès per un nou rebuig d'una societat a vegades excessivament fixada en la seva exclusivitat, vaid donar-li un clatellot. de camí al metro pensava que viure en carn pròpia el rebuig de l'ignorant, seria la millor solució per acabar amb algun dels compartaments intransigents que abunden a europa darrerament. porto uns dies donant voltes al motius de l'eterna divisió que aquí fan entre 'gaijin' (forà) i 'nihonjin' (japonès), més ara que el nombre d'estrangers ha assolit quotes màximes; porto dies, maleïnt les mirades de reüll a cada cantonada i sentint-me observat a cada pas: a la universitat, al tren, al gimnàs... em fa l'efecte que és aquí on tinc els meus observadors predilectes: una parella de vint anys i escaig que em trobo els diumenges entrenant. divendres vaig decidir xerrar una estona amb el membre masculí de la parella i avui m'he trobat dinant amb tots dos. hem conversat, s'han sorprès de la meva vida, han quedat fascinats per la meva procedència, els ha encantat conèixer, preguntar, descobrir... al contrari que el marrec malcarat de fa uns dies, l'i chan i el yuki m'han brindat un acollidora tarde de diumenge, agradable, amable, càlida, m'han convidat a dinar, m'han acompanyat al metro i s'han guanyat un post al blog després de dies d'inactivitat involuntària.