actualització accelerada

el mes d'abril m'ha enganxat a contrapeu. després de passar per barcelona fugaçment la vida al japó s'ha accelerat. he vist els cirerers florir i desflorir, m'he posat breument malalt, he visitat metges i metgeses, m'he recuperat, he fet amics a la japonesa, m'he fartat d'ensenyar castellà a gent que no tenia massa interès, he tornat a la universitat, m'he revist rodejat de criatures imberbes de sang tèbia... no he parat, però tinc la impressió que no he fet res. ara forçat per la voluntat de deixar escrites unes memòries del periple nipó, torno a seure davant de l'ordinador, després d'un sopar de benvinguda a la mare de l'elisa (---->), per actualitzar el diàleg amb mi mateix que em vaig prometre a mantenir durant 10 mesos. m'ajuda el fet que durant tres dies japó s'aturi. és la 'golden week' o en allò que en la variant dialectal nipona de l'anglès anomenaríem 'goruden wikku'. dues festes nacionals i un dia de pont convertit en jornada festiva per decret llei. 3 de maig, dia de la constitució. 5 de maig, dia dels infants. 4 de maig, el dia que cau entre dues festes nacionals és també festa nacional (\_^_/). la conseqüència més evident d'aquest macropont (una fita anual en la vida del salaryman) és que si els carrers d'aquest pais estan habitualment plens, en una jornada festiva es converteixen en el pitjor malson d'un agorafòbic amb tendències claustrofòbiques. el turisme es multiplica (els bitllets costen 3 i 4 vegades més cars), la febre consumista es contagia i més aviat pocs recorden que avui celebren una constitució de la qual, la majoria, no n'estan orgullosos i desitgen canviar quan abans, millor. per què celebrar, aleshores?