yukkurily - with the calma - sense stress

unes vacances de sol i platja no ho serien sense llargues hores d'inactivitat. després de la descàrrega d'adrenalina a càrrec de la companyia del nostre amic bangladeshí, avui ens ho hem pres amb la calma. molta més de l'esperada. havia llegit que saipan és un iman de turistes, que els hotels, les platjes i els carrers van tant plens que un es lamenta d'haver escollit l'illa com a destinació turística. el cert, però, és que 48 hores a la federació de les marianes del nord serveixen per desmentir el tòpic. aquí no hi ha ni déu. és ben cert que la previsió de l'home del temps no ajuda, tampoc hi contribueix gaire el fet que hàgim decidit venir cap a saipan quan s'acaba la golden week, és a dir, l'època de l'any en què els nipons embogeixen i viatjen com si el món s'hagués d'acabar aviat. les llargues hores de piscina al saipan grand hotel m'han deixat l'esquena ben rostida. descansats, avui hem pogut explorar l'illa en la seva vessant més explotada: meca capitalística. el centre de la ciutat és un indret de sigles repetides com un mantra, DFS (duty free saipan). guccis, pradas, channels i hard rock cafè. no ho hem pogut evitar i ens hem embotit d'hamburguesa purament americana als sons d'un elvis prestley descafeinat de fons i rodejats de molts cambrers però no de clients. arribo a la conclusió que aquí haurien de fer com a port aventura, tancar dos mesos a l'any.