són comunistes

de convencions socials, obligacions no escrites però compartides pel grup, n'hi ha un fotimer en aquest peculiar exemple de societat de base capitalista però amb esperit comunista. d'aquestes normes sobreenteses la que més m'esborrona darrerament és l'obligació de fer una referència a l'estació de l'any -al temps, en altres paraules- cada cop que es comença a escriure una carta. això fins i tot té un nom, 'salutació estacional'. al juny, la que més s'estila és la que fa referència a la temporada de plujes. res de monsons ni tifons ni huracans, aquí simplement plou molt, molt i molt, al mateix temps que fa calor, calor, calor. m'han dit que si em sembla insoportable el temps aquí, millor que no embarqui cap a la xina meridional perquè allà encara és més gran el negoci del paraigües. durant la predicció meteorològica l'estadística que miro amb més atenció és la probabilitat de pluja. avui tenim 100/60. és a dir que al matí ens mollem fijo i a la tarda quasi que també... a la residència algú que deu estar fins als nassos de veure com la roba que renta no s'aixuga ha iniciat una campanya -infructuosa- per comprar una secadora entre els membres de la comunitat. a osaka sí que en tenim de secador, comunitària. realment comunitària. els coreans que habiten a les cases del voltant i que també deuen recordar del dia que van escollir osaka per establir-se, s'acosten a utilitzar la nostra secadora. ara, res com la imatge d'ancians en calçotets (tovallola al cap) i samarreta abanderado, passejant en xancles d'una banda a l'altre del barri o bé per trobar un bon indret per fer un riu, o tornant de visitar la casa d'algun compatriota que, en fer-se construir la llar, va sacrificar espai de tatami per fer-hi cabre una dutxa. comunista.