Koizumi visits Yasukuni

tot i que el mite diu que el japonès mitjà no para de treballar -i ben cert que és- a la universitat, que és com el paradís del no fer res, avui tornem a tenir un dia festiu. avui toca celebració buddhista. són les aventatges de viure en un país pluriconfesional. ahir mentre koizumi visitiva yasukuni per cinquena vegada jo em vaig treure del damunt l'examen de japones sense massa problemes. feina feta, moment per la diversió. és a dir, jocs a classe (¬¬). picar de mans, cantar, fer càlculs mentals i jugar al dicciopinta... que bé senta tornar a la infància, tot i que després comporti un dur despertar davant la realitat. al vespre vaig quedar amb el ryu, un renegat de la cultura japonesa, bé, més aviat un renegat de les pressions socials que comporta viure en societat al japó. una xerrada enriquidora al voltant d'una graella japonesa, amb carn de kobe i uns quants glops de cervesa autòctona by kirin. un home fet a sí mateix amb un decent coneixement de l'anglès. rara avis. en ryu renega dels patrons socials japonesos perquè no hi encaixa. ha decidit viure al marge de la família, però al mateix temps es veu lligat a les arrels. amb prou feines ha vist món. curiosa mescla de vida contracorrent i d'exaltació de la tradició. em pregunto si la necessitat de tornar a buscar la puresa japonesa, els valors més clàssics és tant extesa entre la població jove com ens fan creure alguns sociòlegs. divendres, la lee sensei em va prestar un dels còmics que més es venen al japó. una mostra del revisionisme històric que mamen els adolescents japonesos d'avui en dia. tot i que que no l'he pogut llegir encara, una primera ullada ja fa por. la glorificació d'un passat mai viscut però que en ser desconegut passa a ser magnificat no pot conduir a un bon camí.