primavera-estiu-tardor-hivern

mitja nit passada. al 'lounge' del dormitori hi ha 15 persones. 13 xinesos, un coreà i jo. aquests han tenen una facilitat per viure la nit que em té certament fascinat. (per cert, després que algú em toqués el crostó per fer faltes d'ortografia al blog ara m'esmero més, tot sigui per contribuir a la normalització lingüística). la nocturnitat del xinès em fascina perquè crec que es contagiosa. fa 3 dies que visc de nit nit, dormo poc, més aviat res, i en canvi no estic cansat. no m'adormo pràcticament enlloc i ho faig pràcticament tot de matinada. aquest matí, que pensava dedicar-lo a dormir m'han despertat els trucs a la porta de la meva veïna, la yuko (ella de blanc, jo de negre) que em recordava que avui hi havia una cerimònia del té a la qual jo m'havia apuntat. la meva cara demacrada i de somnolència no l'ha enternit gens ni mica. 15 minuts després estava sota la pluja de kyoto camí d'unes cambres teteres imperials, escenari de la ritualística cerimònia del té (お茶会). l'ochakai es un exemple de la finura japonesa, de la refinació de les formes, dels gestos, de l'apreciació de les petites coses i de la seva constant comunió amb tot allò que les envolta. el wa. l'harmonia japonesa portada a un extrem de bellesa visual, però també de bellesa olfactiva, tàctil i degustativa. tot plegat banyat en una espessa sopa verda de textura rugosa y de sabor contrastat. és també l'expressió de les quatre estacions. japó viu amb una intensitat sense igual el pas de primavera a estiu, d'estiu a tardor, de tardo a hivern i d'hivern a primavera. el tast del te el precedeix un altre tast, el dels dolços estacionals. com a gratitud per la nostra presència -no hi ha cerimònia del té sense hostes- ens hem endut una caixa de dolços d'aspecte deliciós però de gust irregular.

dels 14 han del 'lounge' només en queda un ara que van a tocar les dues. sóc incapaç de recordar el seu nom, però sé que té una especial atracció per la televisió. viu enganxat a ella. ara fan una sèrie d'anime que m'està posant dels nervis. anime d'última generació amb telefòns mòbils i GPS als toyota híbrids. bento a 250 iens. bricks de llet a 178 iens. no vull insistir en les paradoxes però, no acabo d'entendre els marges de benefici de les empreses japoneses. dimecres tinc una conferència sobre l'evolució de les empreses de distribució. de la botiga del sake als 7/11 es titula... confio en tenir alguna resposta. primer cadàver de la nit a la sèrie d'anime de la tele i assassí psicòpata en acció. un guardia forestal que pretén matar a la protagonista a cops d'arada. tornant a les paradoxes -que no són paradoxes, aquesta paraula té connotacions que no vull fer aflorar-, que ara anomenaré oxímorons, diuen que al metro d'osaka (i en general al kansai) cal deixar a l'esquerra de les escales un fila per què la gent pugui pujar depressa. a kanto (tokyo, yokohama) en canvi es deixa la fila a la dreta. esquizofrènia assegurada per les ciutats frontereres.