grans amics

estic llegint un llibre sobre el japó de postguerra. diu que no hi ha país en el món que hagi estat capaç de fer-se el millor amic del que havia estat el més gran enemic. possiblement és una exageració històrica de les que resulten fàcilment refutables, però de fet és si més no curiós que els estats units i el japó mantinguin aquesta estretíssima relació després d'haver-se llençat bombes pel cap durant els quatre anys de la gran guerra de l'àsia oriental. ara el bush ha vingut a kyoto per 'enfortir els lligams' amb el japó, com si no fossin ja prou estrets. tinc la impressió que els titulars dels diaris, cada cop que els dos es reuneixen, són els mateixos. la visita de bush l'ha envoltada una aurea misteriosa. no s'ha conegut el lloc on es trobarien fins l'últim moment, tampoc del tot el dia i, a més, ha suposat un trasvalsament per la ciutat. 6000 polis per totes les cantonades per estalviar-se problemes. aquí si es fan les coses grans, es fan realment grans. la laura ha acompanyat el george i ha dibuixat el kanji d'eternitat (永)... he intentat buscar-li tres peus al kanji però només n'he trobat dos. segueixo buscant. el bush i el junichiro han visitat el temple daurat i han donat de pas una mica pel sac als turistes que tenien previst anar-hi avui. això és injust. sort que a mi no m'ha passat, però em sembla que és una mala jugada destorotar la vida dels turistes per poder fer lloc a un inepte. el mateix van fer quan la va palmar el papa. van tancar ciampino i van deixar sense pista d'aterratge una desena d'avions de ryanair. no crec que m'ho prengués massa bé jo això. al kinkakuji el bush i el koizumi han mirat el vermellir de les fulles dels arbres, la principal diversió de cap de setmana dels japonesos ara que comença a acabar-se la tardor. jo encara no he practicat el momiji (紅葉), però en breu pedré la virginitat. ningú no poc escapar de la comunió entre la vida al japó i les quatre estacions.