tinc 25 anys i m'agraden les haniwa

enrere deixo a ritme de shinkansen cinc dies de despeses a tokyo per tornar a endinsar-me en la mística de kyoto. deixo enrera també un grapat de moments per recordar i d'indrets fotografiats. empentat per la falera de la revolució digital he pres fotos de tot allò que he vist i fet per poder dir, jo hi he estat, jo ho he vist, jo ho tinc a l'ordinador en un arxiu binari que interpretat per l'adobe photoshop em fa recordar el que la meva retina no ha retingut (cacofònica redundància). els meus dos hostes a la kapital m'han portat per gairebé tots els tokyos. el guillermo m'ha dut pel tokyo històric, cultural. el david, pel tokyo cosmopolita, malgastador. no he pogut estar-me de visitar yasukuni, el santuari shintoísta aixecat per recordar les víctimes caigudes en les guerres nipones. un 'valle de los caídos' animista. també he passat pel museu nacional de tokyo, he viscut l'experiència de veure una exposició d'art de masses. hokusai, l'autor de les 36 vistes sobre el mont fuji. pintor de masses al japó, capaç d'atraure cues per veure peces que formen part de la decoració de qualsevol casa nipona, fins i tot de la meva habitació. al museu també he tingut el meu primer contacte real amb les haniwa, figures de fang del japó prehistòric amb formes variades i que són la meva perdició. els he fet un book. he passejat per ueno park, he conviscut amb els rodamons que l'habiten, molts d'ells víctimes de la crisi econòmica dels 90. he ensumat l'encens del temple prefereit dels tokyoites, sensoji (també, asakusa ji) i he llegit missatges de bona fortuna a meiji jingu, un reducte d'aire fresc en l'arbreda d'edificis de la ciutat.
la riuada de paraigües que s'han obert a tòquio avui no han evitat que el el david em portés fins a harajuku, lloc de reunió dels més estranys personatges de la ciutat. visual kei, otaku, i demés criatures suburbanes. de fet m'hi han portat el david i l'albert, el company de pis del david. l'albert és un personatge especial, a gifted person jo diria. d'ell m'enduc dues explicacions de la realitat japonesa que no puc més que compartir. la primera és la resposta a per què els nipons perden el seny tant ràpidament quan veuen alcohol. diu que els falta, a un 50% de la població, un enzim que ajuda a processar l'alcohol. la segona, el per què a kansai es puja les escales a una banda i al kanto a una altra. diu que això és històric. al camins del kanto hi passaven molts samurais que circulaven per la dreta per poder fer servir la katana i tallar els caps necessaris en el seu camí. a kansai, terra de comerciants, la circulació anava oposada. els mercaders volien passar per la dreta per protegir els sarrons plens de monedes. gifted.