la bona cuina

em deu estar començant a mutar la pell, ho estic notant. d'aquí poc acabaré tots els blogs com feia el pasteller ja fa unes quantes primaveres 'bon profit i bona cuina!'. torno a parlar de menjar. aquest cop d'autèntic sushi. aquell que té autèntic sabor a peix, aquell que no demana més que un parell de mastegades, aquell que sembla encara moure les escates, aquell que amb o sense soja baixa bé, aquell que es fa menjar no importa el preu, aquell que rarament es pot trobar fora del japó. el que he menjat avui i a més a un bon preu. kyoto amaga rere els colorits noren (暖簾) gran quantitat de petites sorpreses. les més ben amagades, les que estan escrites en japonès i passen desapercebudes pel turista mitjà. quin parell d'assistències es va marcar el ronaldinho la setmana passada contra l'osasuna. aquí ens arriben tard les imatges. tot just acabo de veure els gols a la televisió a ritme de... aserejé! això de la globalització és perillós. coses que mai no haurien de creuar la frontera, ho fan amb total impunitat. les ketchup haurien de tenir prohibit posar els peus fora de la banyera de casa. ara tot va d'un costat a l'altre en un tres i no res. les mercaderies, les opinions, les modes, les divises, les idees empresarials... em pregunto si algú haurà pensat en importar a espanya les acadèmies de cuina nipones. classes gairebé particulars de bona cuina a canvi d'una quota mensual, com qui apren swahili o coreà. per no trencar l'estructura social, un parell de dotzenes d'alumnes a la 'Cooking Academy', totes dones, joves, frisoses per poder preparar un deliciós pastís de txocolata al futur marit. perpetuant la tradició.