a 330 quilometres x hora

a 330 quilometres per pero sense practicament consciencia fisica de la velocitat, aixi avanco destinacio tokyo. es la megalopolis de les megalopolis. intento acostarme als llocs que no conec sense apriorismes. es la millor recepta per no sortirne desil.lusionat. pero no se perque mensumo q tokyo no em fascinara... viatjar en shinkansen es una mica com viatjar en una companyia de baix cost excepte pel preu. aqui es menja, es beu, es fuma, els nens es passegen i els serveis dels hostessos son de pagament. nomes falta algun italia aplaudint un cop arribem a bon port.
com es logic avui el meu kap esta ple amb detalls de lescadada a la kapital. porto un dia dispers. no obstant hi ha qui ha conseguit perturbar el meu transportament mental a babia aquest mati. la mariko ha rebut un email interminable de lentrenador del gimnas. estava amoinat per no haver pogut expressar-se be en angles la setmana passada quan em va dir que escoltar musica a l'hora d'entrenar. mhe quedat arrektanglat. 5 dies pensant en una anecdota a la qual jo praktikament no vaig donar mes importancia que la d'un home perturbat per tantes hores tancat en un espai amb mala ventilacio. he demanat una copia del correu del hanada-san i dilluns parlare amb ell. deferencia oriental, suposo. acabem d'arribar a nagoya. propera parada, yokohama. l'hospitalet de llobregat nipo.