(no) plou i surten les geishes
disfruto realment els llocs turístics. m'encanten les mostres gratuïtes de menjar. podria fer tot un àpat gratuït. em pregunto per què els japonesos no abusen de les mostres i en canvi sí que ho fem els turistes. també m'encanta el contacte amb els bolsos, paraigües i abrics de pell de les masses. malgrat el fred malaltís la calor del veí em manté viu. en una d'aquestes simbiòtiques experiències home-natura, a kiyomizu dera s'hi va a veure les fulles d'auró (paraulota equivalent a arce, maple) envermellides. per fer-ho tot plegat un xic més orgàsmic, les majestuoses rodalies del temple buddhista s'il·luminen quan cau la nit. és el 'light up', diversió de famílies, turistes, joves enamorats i també, és clar, de geisha i maiko. no resulta fàcil distinguir les autències geisha de les imitadores que per una cinquantena d'euros s'amaguen sota un kimono i un fotimer de maquillatge blanc amb l'objectiu de ser objectiu de turistes àvids del símbol número u de la ciutat. les geisha autèntiques -i les aprenents de geisha, les maiko- no solen deixar-se prendre en foto. esgrimeixen un petit somriure, es tapen la cara amb timidesa i acceleren el seu pas fins a la primera casa on poder amagar-se. amb esperit paparàzzic cal perseguir-les per captar la bellesa dels seus vestits, els detalls en els seus pentinats. jo, està clar, el tinc molt ben assumit aquest esperit entre periodístic i paparazzic.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home