miércoles, noviembre 23, 2005

(no) plou i surten les geishes

ja no tinc massa clar si avui het fet festa perquè és el dia dels treballadors o perquè és acció de gràcies. tanta festa em perturba la memòria. m'he fet enviar d'espanya un calendari amb motius barcelonins. hi ha apuntades totes les festes catalanes, nord-americanes, britàniques i també les japoneses. curiós. ja sigui per donar les gràcies a algú o per descansar de tant treballar, avui ens he guanyat una jornada de repòs. he tornat a fer el turista. aquest cop nishiki market, shoren in, chion in, kiyomizu dera. com jo, uns quants mils de kyotoites han pensat que avui era bon dia per fer el turista. no paro d'oblidar-me que al japó les masses són massives.

disfruto realment els llocs turístics. m'encanten les mostres gratuïtes de menjar. podria fer tot un àpat gratuït. em pregunto per què els japonesos no abusen de les mostres i en canvi sí que ho fem els turistes. també m'encanta el contacte amb els bolsos, paraigües i abrics de pell de les masses. malgrat el fred malaltís la calor del veí em manté viu. en una d'aquestes simbiòtiques experiències home-natura, a kiyomizu dera s'hi va a veure les fulles d'auró (paraulota equivalent a arce, maple) envermellides. per fer-ho tot plegat un xic més orgàsmic, les majestuoses rodalies del temple buddhista s'il·luminen quan cau la nit. és el 'light up', diversió de famílies, turistes, joves enamorats i també, és clar, de geisha i maiko. no resulta fàcil distinguir les autències geisha de les imitadores que per una cinquantena d'euros s'amaguen sota un kimono i un fotimer de maquillatge blanc amb l'objectiu de ser objectiu de turistes àvids del símbol número u de la ciutat. les geisha autèntiques -i les aprenents de geisha, les maiko- no solen deixar-se prendre en foto. esgrimeixen un petit somriure, es tapen la cara amb timidesa i acceleren el seu pas fins a la primera casa on poder amagar-se. amb esperit paparàzzic cal perseguir-les per captar la bellesa dels seus vestits, els detalls en els seus pentinats. jo, està clar, el tinc molt ben assumit aquest esperit entre periodístic i paparazzic.