over the rainbow

aquest matí quan tornava de casa el liko, la meva darrera amistat a kyoto, he vist l'arc de sant martí sobre el kamogawa i per damunt de les muntanyes que el feng shui obliga a tenir al voltant de qualsevol ciutat. m'he parat a fer-li una foto. he pensat, simplement, que decoraria bé el blog.
repasso la música del pc amb la fran i l'elsa. descarrego hang up i sorry de madonna. se m'acumula la feina de la universitat a la taula, però sense preocupacions em prenc temps de descans. a la tele fan K-1. lluita lliure realment lliure. al voltant de la tele, mitja dotzena de companys de residència que disfruten de cada un dels impactes de braços i cames a la cara dels lluitadors. a l'altre banda de l'ordinador m'he torna a trobar el coco. sempre em fa il·lusió trobar-me'l. quan parlo amb ell és com si estigués encara donant voltes per barcelona. la distància feta cendra en aquesta revolució globalitzadora. escric el blog com si parlés per telèfon des d'un país molt llunyà. s'entretalla. escric i m'aturo. m'aturo i escric. ara ja no fan K-1 a la tele, ja fa hores que no en fan. avança la nit, la tarda a catalunya. avui es juga el barça-madrid. jo me l'escolto a la cadena ser. he vist un capítol d'afers exteriors del miquel calçada. l'últim, el que parla de la xina. quan era a barcelona criticava molt el programa, per difusor de tòpics. però en veure el capítol m'ha fet pensar en mi mateix. em fa l'efecte que sóc un simple difusor de tòpics sobre el japó. llegeixo el blog del javier del pino (http://blogs.prisacom.com/javierdelpino). critica el corresponsal que perpetua els estereotips. divendres al vespre després de la classe de la lee vam anar a sopar a un restaurant japonès. ens va acompanyar el Dr. Befu, una celebritat en els estudis antropològics sobre els nipons. com si el coneguéssim de tota la vida, aquest professor d'standord de 70 anys, ens va animar el sopar. em vaig quedar amb un detall: no és bo generalitzar. a partir d'ara, no he de generalitzar i no he de perpeturar tòpics. canviaré.