de rebaixes

ara que estem enfrascats en això de la copa del món hem tornat a posar la tele en funcionament. en quatre dies espero que passi per casa el senyor de la NHK protestant per no haver pagat la quota de fa dos mesos, tampoc tinc massa intenció. em fa l'efecte que deixaré el japó amb un fotimer de coses per pagar. per alguna rao que no m'explico, vaig deixar-me enredar només aterrar al japó i vaig signar un paper en què demanava donar-me d'alta a la seguretat social. tot i la involuntarietat de l'acte ara, cada mes, em trobo amb què dec uns cinquanta euros al senyor seguretat social. aconsellat per la mariko no he pagat ni una sola vegada, però el senyor en qüestió no s'ha adonat que no m'interessa i segueixen arribant factures. cada cop hi ha més zeros. amb aquest panorama financer anar de rebaixes no està a les meves mans. això ha fet que em perdés el que dedueixo és un dia gran en el pais del consumisme inútil. fa dies que al metro no llegeixo més que "SALES" i "BARGAINS". en la inabilitat japonesa de destriar entre el que es correcte i incorrecte quan es parla d'anglès, els termes venen tots dos a dir el mateix. tot i que ara faig més ús de la tv no he vist cap imatge de 'daimaru' o 'takashimaya' desbordats per les carreres de jubilades necessitades de sostenidors a meitat de preu, com les que cada any s'encarreguen de mostrar-nos els del departament de màrqueting del 'corte inglés'. 1 de juliol -diu la mare- és quan també comencen les rebaixes a BCN, no en tenia ni idea. aquí el primer de juliol és també el dia en què oficialment comença la temporada de bany a les platges i es reobren els circuits de senderisme per a... més jubilitats (n'hi ha molts). jo que segueixo havent de pagar factures, tampoc no m'ho puc permetre!