kimuchi (no) nabe

ahir el kanto va tornar a tremolar. començo a tenir una enveja lletja. el tokyonesos ja porten dos terratrèmols en 1 setmana i nosaltres, en un mes, encara no n'hem registrat cap. és injust. suposo que això deu formar part de la rivalitat entre els dos motors económico-comercials del japó, kansai i kanto. el primer al voltant d'osaka i el segon al voltant de tokyo. la rivalitat territorial és un valor universal. costa est vs costa oest als eua, bcn vs mad a espanya, berlin vs frankfurt a alemanya, milà vs roma a itàlia, shanghai vs guangzhou a la xina (o és beijing vs hong kong, o és chengdu vs kunming, o és urumqi vs lhasa... aix, per què tot es magnifica quan es parla de xina?). després d'una setmana extremadament ociosa, ahir va arribar la calma. vaig preguntar a la conferenciant de torn sobre per què la llet és tant cara en aquest pais (1 litre de llet=1,10€. he vist que al caprabo l'ato costa 0,74€...). es va estrenyar. no vam trobar explicació. tampoc hem trobat una explicació aquesta tarda amb la mariko a per què la majoria de japonesos no veuen amb mals ulls la pena de mort. sí, al japó encara pengen a aquells que són dolentots. les tardes a la residència són un bon moment per fer aflorar les diferències interculturals. de la pena de mort hem anat a parar a les saunes finlandeses, a les baixes temperatures del nord d'europa i finalment a un etern trencaclosques transcultural: petons o no petons en conèixer algú. escassa profunditat en les converses però útil alleugeriment mental després d'hores de fatigant batalla amb la gramàtica japonesa.
lliçó de cuina japonesa al caure la nit. la yuko (veure blog 16 octubre) m'ha convidat a menjar kimuchi (no) nabe. el kimuchi és un plat coreà. ceba, col xinesa, pebre vermell i all. tot plegat fermentat i consumit com a acompanyament en grans quantitats. nabe és literalment paella/olla en japonès, però en extensió del continent al contingut, nabe són tots aquells plats que es cuinen normalment a taula en una cassola autoescalfable. la base del kimuchi (no) nabe és el kimuchi (ok, obvi ¬¬) però com és habitual en la cuina nipona qualsevol cosa s'hi adiu. tofu, ostres, cebes, bolets, carn, fideus... a gust del consumidor. al voltant de la taula una conversa lleugera però en japonès amb happy birthday inclós. teràpia de txoc contra la barrera lingüística. i al final de la jornada, acompanyant-me en l'amena tasca diària d'escriure el blog, el so d'un orgue CASIO. la masha no aconsegueix trucar a casa, el telèfon comunica, així que passa l'estona demostrant-me l'agilitat dels seus dits. ha intentat trucar una desena de vegades, però el telèfon no rutlla. com una bona russa, persevera i persevera. jo no em quedaré a veure si ho aconsegueix. masha, oyasumi.