sai-rei, sai-ryo

al japó es viuen les quatre estacions amb gairebé la mateixa intensitat amb què es viu la comunió amb els cinc elements bàsics de la natura (terra, aigua, foc, aire i buit segons la tradició buddhista, terra, aigua, foc, metall i fusta segons la tradició xinesa). tot i que l'apogeu d'aquesta unió d'home i natura es dóna a l'estiu quan per tot el japó es multipliquen les festes populars (matsuri - 祭り) els primers dies de la tardor encara deixen algunes mostres de les ancestrals pràctiques rituals, generalment lligades a les arrels del shintoisme. possiblement alguns d'aquestes festivals no disten gaire dels que tenim a catalunya, però en ser-me desconeguts es converteixen en espectacles AUTÈNTICAMENT espectaculars. a kurama (nord de kyoto) i al ritme de crits d'un contagiós sai-rei, sai-ryo cada 22 d'octubre la carretera que creua el poble en paral·lel al riu s'omple de vermells i taronges tant bon punt el sol dóna pas a la lluna. com ho pot ser la patum o com ho és la nit de sant joan, el kurama no hi matsuri és una prostració davant del poder del foc. el foc que s'ha d'emportar els mals esperits. el festival de kurama és una experiència japonesa global. especialment quant a congregació humana. el tren que ve i va de kurama, enallaunada de sardines, és el més nipó de l'experiència.
el 22 d'octubre és també el dia en què els carrers de l'antiga capital imperial es converteixen en passarel·la per la història. el jidai matsuri (festival de les èpoques) és al mateix temps una macrodesfilada i una lliçó d'història accelerada. la rectitud del desfilar i el hieratisme d'alguns desfilants fa por, massa semblança amb les parades militars de la veïna corea del nord. no obstant el festival de les èpoques és molt més popular que la comunió del foc de kurama, val a dir que la mescla de passió i combustió del segon és el que m'ha deixat més parat. tot i l'acumulació d'escalfor, les baixes temperatures a kurama han fet que ja acumuli dos dies de refredat japonès. no panic, no he tocat cap pollastre.