vuit ous, 1 kilo de patates, 1 ceba, oli i sal

què hi ha més espanyol-internacional que una truita de patates em pregunto... possiblement una paella, però les habilitats culinàries requerides per fer una bona paelleta em superen. així que sempre que em toca representar culinàriament la 'terra pàtria' em decanto per fer una truita de patates. fàcil, barata i fa quedar bé. divendres a la nit, una residència d'estudiants internacional... és un bon indret per fer una trobada culinària multicultural. borsh rus, pop a la polinèsia, crêps franceses, paprika búlgara, yakisoba japonès i truita de patates. em fa l'efecte que l'apreciació exagerada pel menjar dels nipons se'ns està contagiant. ni festa descontrolada al carrer, ni drogues i alcohol a la vora del riu, ni sobrecàrrega de decibelis a qualsevol club... simplement una trobada al voltant d'una taula amb menjar, molt, molt, molt de menjar. no puc dir que sigui més sa que qualsevol de les altres opcions perquè una trobada d'aquesta magnitud suposa una perterbuació de qualsevol dieta per molt hipercalòrica que sigui. afortunadament dilluns m'obren les portes del gimnàs de la universitat. sí, dimarts hauré cremat les vuit etapes de l'octuple sendera i sí, renunciaré temporalment al nirvana per seguir difonent la meva compassió -a través del blogg- en forma de boddhisatva. potser hauria de deixar ja el vodka. massa eslaus a la residència.