fruits d'hivern

li he agafat el gust al cuinar des que he posat els peus al japó. és una més de les activitats que no tenia temps de disfrutar quan estava immers en la voràgine laboral barcelonina. la convinació entre llevar-me d'hora i arribar tard a casa tenia com a conseqüència el menjar ràpid, fora de casa o allò que els pares cuinaven a casa. poc espai a la creativitat. aquí, la relativa pau interior en què he convertit el meu dia a dia també l'expresso en el cuinar. experimentar els sabors d'una cultura culinària diferent a la que un ha tastat des de la infantesa és un enriquiment amb garantia de permanència. l'experiència em diu que un cop torni a barcelona, però, en un d'aquests 'reverse cultural shocks' em sentiré frustrat en no poder reproduir les meves interpretacions culinàries japoneses per la manca d'instruments i productes... punts i contrapunts. la reflexió culinària la feia avui al voltant del meu sopar. "tofu saltejat amb salsa de soja i fruits d'hivern" i "rotlles de col xinesa farcits de pasta de carn". el cap de setmana m'ha deixat un regust dolç a la boca, i cal cuidar-lo amb menjar de qualitat. després de dos mesos de despeses sense aturador he optat per començar a fer-me l'estalviador. la societat japonesa té fama de ser una gran experta en fer estalvis, habitualment a casa, no als bancs, entitats en les quals la història els ha ensenyat a no confiar. el gir cap a l'estalvi, crec però, que no serà etern. pressentiments.