desmuntat brunei amb una pipa d'aigua

l'hotel on m'allotjo a bandar seri begawan és un de la mitja dotzena d'allotjaments de categoria de la ciutat. com tots està pràcticament desert. hi ha descomptes de més del 50% en els preus regulars. em trobo esmorzant sol a un dels tres restaurants de la casa. diu la meva lonely planet que aquest és un país únic. l'una em va venir a buscar ahir al port, acompanyada de la bonita. res de conservadurisme musulmà. més aviat ostentació a l'americana. vaig veure passar durant la vespreda una filera de joves vestits amb roba occidental, conduïnt cotxes europeus i japonesos, mentre asseguts a una terressa, rodejats d'ordinadors portàtils intentant capturar senyal wi-fi, degustàvem una pipa d'aigua amb regust de poma, compartíem menjar àrab, sí àrab, amb qualitat de menjador universitari i xerràvem, en un anglès impol·lut, de les banalitats més banals. converses sobre pomes i llimones, sobre el sexe dels japonesos, sobre les particularitats del menjar, sobre com insultar en múltiples idiomes, sobre futbol, sobre el barça, sobre mourinho, sobre com ens agrada anar de compres a singapur o passant l'any nou a dubai. a mig diàleg, nous individus s'incorporen a la conversa. fem broma sobre el novio de l'una. un exemple de que aquí, no tots es prenen aparentment l'islam a la lleugera. un expat irlandès i un trio d'autòctons ataviats amb robes locals. apareixen mòbils sobre la taula. últims models de nokia. s'encen un flash: una nikon reflex digital. això a espanya no baixa dels 3000 euros. la riquesa que dóna el petroli és evident, no només en forma de grans mesquites i palaus dorats com jo pensava, sinó en el dia a dia de la gent. la major part de brunei és simplement com sabah o el nord del kalimantan. ambient relaxat, palmeres, boscos tropicals, platges de sorra blanca i cases de planta baixa ben acolorides. la diferència és pràcticament impercebible, a primera vista. aquía la renta per càpita supera unes quantes vegades la indonèsia i la malàsia. aquí no es paguen impostos, l'educació és gratuïta. aquí la tinença d'alcohol és il·legal. aquí el qui mana és un dèspota, ric i amb una excel·lent campanya de màrqueting, però encara dèspota. de política no en parlem, ni mica. simplement seguim disfrutant de les banalitats i les comoditats que el petroli proporciona (diuen que el 2020 començarà a esgotar-se). he vist la riquesa que molts turistes obvien. ara és moment de la riquesa evident, tot i que havent desmuntat tots els estereotips de brunei, ja no la veuré de la mateixa manera.