com a 'una nit a l'òpera'

del ferry que uneix sumatra i la península de malaca, el que va de belawan a langkawi, hi ha qui diu que surt a les nou, d'altres diuen que és a les deu, la majoria pensen que arrenca a les onze, però el cert és que les amarres s'aixequen més cap a tocar migdia. hi ha una escena a la marxiana 'una noche en la opera' en què groucho arriba al diminut camarot de tercera classe en què pensa viatjat cap a nova iork. s'hi troba allà els seus dos germans, ben aviat comença a inundar la mitja dotzena de metres quadrats una riuada de gent: un sastre, la mestressa de neteja, tres cambrers, un lampista, el mosso portamaletes, una brigada de policia... aquí dalt del mekanban-3 cap a penang la situació m'hi fa pensar. passatgers intenten trobar un lloc on seure, s'obren pas entre venedors de revistes de segona mà, entre individus que s'ofereixen a canviar riggits malasis, entre una parella de cambrers ambulants carregats amb arròs i pollastre, entre els encarregats de l'embarcació... l'escena s'acosta al surreal amb la policia que s'ho mira, conversa amb tothom a qui es troba però simplement fa això, s'ho mira. sona música indonèsia, o potser és malàsia, a través dels potents altaveus pioneer que tinc sobre el cap. darrera meu dos backpapers, a l'altre cambra, tres mes. finalment trobo aquest ambient d'ermitanys de baix cost que m'esperava trobar ja a aceh. penang antic nervi de l'imperi colonial britànic ens espera en quatre hores. no sé ben bé com, però he recuperat l'ànim aventurer, ja friso per descobrir les cantonades de chinatown i little india... els de penang primer, però també els de singapur, kuala lumpur, brunei. el viatge torna a començar.