no vull un taxi, vull dormir

el 767 amb què JAL uneix, gairebé a diari, Osaka i Denpasar és, crec, un dels avions més buits en què mai he viatjat. no m'estranya que anul·lin vols regularment. amb tot, no està gens malament volar d'aquesta manera. 4 seients per mi sol, 3 hostesses alimentat-me a plaer i tot pel mateix preu. la destinació, bali, l'illa dels vertaders somriures, del vertader blau, el vertader paradís, com la defineix el video promocional que m'han passat a l'avió. no ho podré comprovar fins l'any vinent. abans d'explorar bali tinc d'altres projectes en ment. el primer posar els peus a banda aceh. arribar-hi em costarà 15 hores... en 3 avions i 5 aeroports. per alguna raó (no tinc cap dubte que es una rao purament economico-discriminatoria; un estranger, perdut, paga extra, fa lloc als indonesis que volen volar directament i ajuda a pagar la basta plantilla de la companyia que pobla els aeroports i es fot d'osties per treballar) Garuda ha decidit canviar la meva ruta i em fa volar al punt més septentrional de sumatra via surabaya i jakarta per acabar fent una parada a medan. no m'importaria si no fos perquè acumulo ja cansanci viatjer. en una arrencada estalviadora he optat per no fer nit a cap hotel turístic sinó al mateix aeroport. havia llegit (www.sleepinginairports.net) que el ngurah rai no és una bona alternativa a un llit convencional. no ha esta la meva impressió. deixant de banda el centenar de balinesos que m'han preguntat si volia un taxi, si era americà i si volia un taxi, el banc en què he trobat la son m'ha semblat prou acollidor. dos bancs més enllà, un borratxo, també estranger. preocupat per no despertar-me a temps per agafar el següent avió i temerós de que algú se m'endugués la bossa he, més aviat, maldormit. les energies les he recuperat viatjant i omplint la panxa. garuda, a diferencia d'iberia, no ha respos a l'amenaca de les baix cost amb una reduccio del servei a les seves rutes. al contrari. garuda no escatima en despeses. he menjat cinc vegades. la son ha estat apunt de fer que em perdes la impressionant vista de la costa de sumatra dalt de l'avio. ho havia vist a la tele mil vegades, ho havia llegit, pero realment es colpidor. la costa acehnesa encara ara mostra les seqüel·les del tsunami. des del cel es veuen les dues costes, l'antiga i l'artifical creada per les grans onades. tambe es distingeixen les teulades de les tendes de refugiats i les piles de runa. no se si es com m'ho esperava, no ho tinc clar, haure de pensar-ho. dema intentare preguntar que els sembla al jaume i a la mar, els meus dos contactes a banda aceh avui impossibles de trobar al telefon.