si plou molt, parlo japonès

quan donava per descomptat que penang ja m'havia ensenyat totes les seves cartes, en van aparèixer més sobre la taula. dues per ser més exacte, dues que havia fins ara passat per alt. la primera, la més evident, em va deixar moll: 'si parlen de temporada de pluja, serà perquè plou'. sant pere, i els equivalents en les diferents creences de l'eclèctic mosaic religiós que és malàsia, van decidir que ja era hora de que conegués les pluges torrencials i tropicals. aixeta oberta. de fet no m'havia mullat tant, en tant poc temps, des que vaig fer la guerra a l'estudi 13 del kyoto film studio. esperat imprevist que em va fer obrir els ulls: com en són de pràctics els venedors de paraigües que apareixen com bolets per totes les cantonades de kyoto quan la pluja comença. mentre pensava en aquests excel·lents oportunistes, em vaig trobar petant la xerrada amb un japonès de kobe. en tanaka. al seu primer intent d'iniciar conversa en anglès vaig respondre ràpidament en japonès. a partir d'aquí, 3 hores de diàleg en un japonès cutre, però japonès. segona vegada que obria els ulls: 'si portes tres mesos estudiant japonès, serà potser que pots parlar-lo'. feliç de les meves troballes el viatge en tren cap a kuala lumpur ha estat literalment un tancar i obrir d'ulls. tot i que per poc m'adormo i em trobo camí de singapur, ja li he agafat la pràctica a obrir bé els ulls, així que afortunadament he estat capaç de sortir a temps del tren i fer via cap a l'única atracció turística que he tingut temps d'explorar a la capital, les 'petrona towers', joia de l'imperi petrolier malasi. fins que taiwan va acabar d'aixecar el taipei 101 les petrona eren l'edifici més alt del món. amb l'eslògan robat, ara s'han convertit en les dues torres bessones amb un pont d'unió més alt del món. són un d'aquest paranys turístics, amb la diferència que aquest és gratuït. amb en tanaka hem fet via cap al KLCC (kuala lumpur city center) només arribar a la capital. érem a la porta, gràcies a les indicacions d'un terriblement amabale salaryman malasi, a un quart de vuit. a la cua ja hi havia, al menys, una centena de persones. un cop la turistada ha obtingut els corresponents bits a la tarjeta sim de la meva càmara, ha estat moment de trobar el KLIA (kuala lumpur international airport). desafortunadament, encara hi havia una altra realitat oblidada: 'si voles baix cost, no t'estranyi si t'enlaires amb retard'. air asia, AK176, KLU-LBU... 60 minuts de retràs i pràcticament enllaç cap a brunei perdut.