ni banderes ni policia

escric una nova pagina d'aquest quadern de viatge des d'un acollidor hostal a leung chulia, la principal arteria turistica de penang. en un parell d'hores es posara en marxa el tren que m'ha de portat fins a la capital, kuala lumpur. el ferrocarril es l'ultim mitja de transport que em falta per tastar. tambe es del que n'espero mes. el pas d'aceh a penang ha estat com canviar de sevilla a cordoba, dos mons igualment calorosos, separats per nomes un grapat de quilometres, i estructuralment diferents. penang te, rete, l'encant d'una caduca ciutat colonial, tot i que comenca a estar embrutada amb immensos edificis de nova construccio. m'ha fet pensar d'immediat en port-au-prince. no hi he estat mai, els colonitzadors van ser uns altres, pero les imatges que tantes vegades vaig muntar en els videos sobre la revolta contra jean-bertrand aristide s'hi assemblen. avui va de comparacions. penang em sembla un lloret de mar per australians al sud-est asiatic. destinacio barata, baratissima (el preu del rinngit fa riure), platja i sol, i un grapat de perles arquitectoniques, be de perles no n'hi ha gaires a la costa brava, pero el simil s'aguanta. l'heterogenia composicio etnica de malasia salta a la vista. temples buddhistes, paret a paret, amb santuaris hinduistes, mesquites d'origen acehnes amb minarets egipcis, esglesies anglicanes i fins i tot una catedral. potser el simil amb lloret ja no s'aguanta. en qualsevol cas pulau penang es una illa que amaga suficients elements com per atraure turistes de tota mena, entre ells a mi. em quedo, indubtablement, amb la mansio blava, la de Cheong Fatt Tze. ara un hotel museu, abans la residencia d'un dels primers capitalistes vertaderament rics a la xina. passejar de nit entre les parades de menjar ambulant xines, barrejar-me entre les olors de curry i mango acabat de pelar, perdre'm entre les melodies del millor pop indi, mereixen el viatge fins aquesta petita illa, amb capital a georgetown, fundada al segle XVIII i paralitzada, diu la LP, fa un lustre. marxo cap a kuala lumpur una mica socarrimat pel sol i encara buscant el per que, als carrers de penang no he trobat ni les banderes ni els militars i policies que no parava de veure a indonesia. a banda aceh, d'on teoricament s'han retirat els milers de militars que durant decades van lluitar contra els guerrillers del GAM, qualsevol cantonada es un bon indret per buscar algu amb polisi brodat a la camisa. i gairebe per cada policia, una bandera roig i blanca. el tema banderes s'explica pel patriotisme post-tsunami, vull pensar. pero potser la diferencia amb malasia, he arribat a pensar, es que aqui, pais confederat on encara hi ha sultans al capdavant dels estats, no hi ha hagut a neteja cerebral suhartiana que va fer d'indonesia, naturalment el pais de la diversitat, una entitat nacional compacte, al menys, a primer cop d'ull. tant donar voltes a questions potser banals i una mica massa de sol m'han deixat el cap enterbolit. les nou hores de tren em faran be, si les aconsegueixo passar adormit.