la casa per la teulada

el turista més sensat, el 'mainstream', comença la fascinant aventura de descobrir indonèsia en un dels punts turístico-nuclears, bali o java. jo, trencant esquemes, he anat a desvigar-me en l'encara relativament verge sumatra. passo la meva darrera nit en aquesta cogombro-fórmida illa en un hotel de classe a medan. és nadal, tot i que aqui a l'hotel no es noti massa més que per l'arbre de nadal al lobby i per la banda de música barata que han contractat per cantar 'feliz navidad'. al sud-est asiàtic és encara possible viure ostentosament sense haver de gratar gaire la butxaca. abans del previst tornaré a posar els peus al continent euroasiàtic. veuré les celebracions del primer aniversari del tusnami per televisió. ja no podré observar banda aceh amb la distància periodística que fins ara tenia. em disposo a abandonar sumatra amb un bon regust de boca. malgrat els meus ànims no graten els núvols, una mirada més neutral crec que em duria a pensar positivament d'aquest primer vis-a-vis amb el pais que feia mesos anhelava conèixer. els acehnesos són una gent senzilla, somriuen, mostren gratitud cap als estrangers -la majoria dels qui es passejen per aceh són ONGers- i ho fan fet fins i tot malgrat no trobar en mi la mateixa resposta. banda aceh és una encantadora petita capital provincial, immersa en un caos que mai no sembla estar prop del col·lapse. després de pulau weh, banda aceh, ja no era la mateixa. res de l'opressió de fa dos dies. més aviat acolliment, alleugeriment. he parlat amb un tal ¿andy? després d'haver fer unes trucades a un wartel. l'andy m'ha preguntat què feia a banda aceh. 'turista per l'aniversari del tsunami?', m'ha preguntat. 'no, no' he pogut respondre ara. a l'avió he seguit llegit 'in time of madness', el llibre que oportunament el greg em va regalar abans de marxar. és un relat periodístic dels tumoltuosos anys immediatent abans i després de la caiguda de Suharto. és un acompanyant oportunista. s'avança al meu descobrir indonesi. em parla de rius de color de txocolata vistos des de l'aire abans que jo els vegi; m'avisa dels 'hello mister' que no deixen de sentir-se pels carrers, poc abans que ho descobreixi per la meva pròpia experiència... m'introdueix a aquesta culturalment diversa nació, però que reté especificitats territorials que no puc més que desitjar conèixer de primera ma. el proper contacte amb indonèsia serà en 2 setmanes. propera parada, pulau penang, malàsia.