busco un amic estranger

les 36 hores prèvies a la meva partida cap a indonèsia han estat brou de cultiu de blog. una pila de coses a solucionar abans de fer les maletes i molt poc temps per a fer-ho. venint d'amsterdam a osaka, em fa l'efecte, vaig veure un programa en què unes concursants tenien 12 hores per solventar un seguit de problemes si volien guanyar-se un bitllet i una estada a sydney. sensació similar la meva. en joc un anada i tornada a denpasar. el greg em va portar dimarts a una botiga macrobiòtica a osaka. els australians són una d'aquestes tribus que han decidit donar l'esquena a la proteïna animal i busquen, literalment a qualsevol preu, l'aliment exclusivament en els productes vegetals. és a dir, que de vegetarians australians, en proporció a la població (20 milions), n'hi ha molts. a la botiga macro hi vam comprar tempe una espècie de croqueta vegetal de textura carnosa i rica en minerals. el temperi, crec recordar que es diu, és originari d'indonèsia, veurem però si en trobo allà. sortint de la macro i mentre disfrutàvem dels nostres sandvitxos de tempe se'ns acosta una japonesa, tímida -falsament tímida- i en resum ens, em diu que vol un amic estranger. mig somric, pensava que això era només llegenda urbana. NO. li dono el meu mòbil i li dic que m'enviï un email i que ja en parlem. se'n va contenta. més tard desil·lusionada en saber que marxo 3 setmanes lluny del japó. la maledicció prepartida que ja va fer una vegada que em deixés el passaport abans de marxars als estats units o que m'oblidés el bitllet electrònic cap berlín va voler que, aquest cop, m'hagi oblidat el cable del portàtil a kyoto. sense cable, evidentment, no puc viatjar. per 'gosseria' no he volgut anar a buscar el cable i he preferit comprar-ne un de nou. mai una decisió tant desafortunada. al japó, HP (hewlett packard) és com a espanya el tè verd enllaunat. trobar-me, un impossible. 3 hores després d'iniciar la recerca m'he vist corrent per agafar un tren, després un altre, pujar les escales, demanar una còpia de les claus de casa -també oblidades- saltar escales avall, agafar un tren, després un altre i pujar, gairebé pels pèls a l'autobús destinació KIX. moralina: l'electrònica japonesa és la que no falla.