'the fastest growing town in malaysia'

evolucionem en direccions oposads a europa i a àsia. potser és que allà ja hem arribat a una fase de capitalisme tant avançada que ens comencen a entrar les pors. la qüestió és que mentre a barcelona cada cop hi ha més gent que gira l'esquena a les grans concentracions de ciment i busca la pau dels espais rurals, aquí el ciment és simbol de modernització i de creixement, i el creixement és bàsicament el que es porta ara. penso en tot això dalt d'una forguneta que m'acosta al que suposadament és el poble, ara ja més aviat ciutat, que creix a una velocitat més ràpida a malàsia. de bandar seri begawan (BSB) a singapur un vol directe deu trigar unes 2 hores i mitja. jo, que vaig de barat per la vida, he preferit fer el trajecte, tres vegades més barat, però en nou hores i en quatre mitjans de transport. durant el trajecte, especialment dolorosos els canvis de frontera. llargues cues, segells malestampats. massa ben acostumat al lliure moviment de persones de la UE. matí a BSB, nit a singapur. l'una m'ha ensenyat l'hotel més luxós de brunei pel matí, un excés. la forma d'excesos que m'esperava de brunei. construccions majestuoses, gegantines, objectes cars i tot plegat malutilitzat per només un grapat, menut, de turistes. la realitat però és que els excesos creuen verticalment la societat bruneiesa. la nit a singapur amb el jonathan i sa mare, entre muntanyes de gent comprant decoració pel nou any xinès, el del gos, i turistes degustant a baix preu les olioses especialitats regionals. el chinatown aquí té encant, però queda lluny del de penang. el d'aquí és un chinatown modern, el de penang és encara un chinatown tradicional. és la prova que encara no m'he convertit en 100% asiàtic. segueixo mesurant les coses amb el raser europeu, escapo del desenvolupament absolut i em quedo encantat amb les mostres de compartaments que han escapat de la modernització. tot, però, amb moderació. la via intermitja, sempre.