harry potter fighting aids

1 de desembre. dia mundial contra la SIDA. cal lluitar-hi cada dia, diuen els qui renuncien a portar el llaç roig avui. tenen rao, cal fer-hi front permanentment, però per als qui la constància no és una qualitat innata, enrecordar-nos'en un dia a l'any no està tampoc de més. trobo a la xarxa un projecte interessant i el comparteixo (http://www.worldcommunitygrid.org). llegeixo amb estupefacció que a suatzilàndia, el país amb major percentatge d'infectats del món, l'excèntric rei Mswati ha prohibit qualsevol acte contra la SIDA al pais. patètic. escolto l'últim CD de Madonna per inspirar-me en el primer blog del mes. aquesta dona és un geni. llegia l'altre dia al blog del Javier del Pino (més referències, blog 19 novembre 2005) que ell no creu que sigui una artista que hagi marcat la música contemporània. discrepo, discrepo, discrepo. a kyoto celebrem el primer de mes amb descompte al cinema. 1000 iens cada 1 de mes. hem vist 'harry potter and the goblet of fire', un cant a l'amistat transnacional

we all come from different places, we speak different tongues but we are all bound by the ties of friendship (by prof. dumbledore)

tot i que la cita no és del tot fidedigne, fa d'un bon titular. no acostumo a recordar els diàlegs de les pel·lícules, però aquest m'ha semblat ben trobat. porto una setmana d'exaltació de l'amistat. ahir vaig sopar amb el greg i tres simpàtiques amigues japoneses a osaka. primer cop que posava els peus a un izagaya o taberna estudiantil japonesa, diu la lonely planet (LP). sóc realment incapaç de recordar els noms dels japonesos i de les japoneses. és una incapacitat preocupant. me'ls diuen i els oblida immediatament. hauré d'instal·lar nou software al meu cervell, perquè la memòria de curt termini s'està tornant excessivament selectiva. el greg és l'enèssima persona que conec que treballa a NOVA, mcdonald's en el món de l'ensenyament d'anglès al japó. abans d'ahir vaig enviar un currículum per donar-hi classes de castellà. tinc la impressió que pot ser una experiència única i darrerament les meves impressions s'estan provant sovint certes. dimecres em proposava a estalviar i em preguntava si el desig seria durador, avui ja he vist que feia bé de no creure massa en les meves capacitats estalviadores. osaka és un paradís del consumisme massa a l'abast com per ignorar-lo.