matsuken samba

quan vaig passar pel costat del matsudaira ken (blog del 2 de desembre, per més info) no vaig copçar, en absolut, la grandària de l'ombra que projecta al passar. aquest home és una estrella a mig camí entre josmar i mònica naranjo, amb traços de silvester stallone i una mica de gila. el matsuken, que és com el coneixen aquí, se m'ha creuat espiritualment dos cops en el que va de dia. al centre internacional a la universitat n'hem parlat amb l'staff, s'han quedat impressionades de que m'hagués atrevit a dirigir-li la paraula. la varitetat d'onomatopèies que han professat al sentir el meu relat és irreproduïble. un cop a la residència, l'he vist en acció ballant 'matsuken samba iii' (aquí s'escolta). lamento no haver tingut tot el background que avui he trobat al surfejar entre els blogs d'altres westerners al japó quan vaig tenir al matsuken a tocar. no hauria dubtat en demanar-li un kimono autografiat. venut a ebay m'hauria pagat la vida i els vicis durant mesos.