lunes, diciembre 12, 2005

protagonisme

en nou dies hauré fet les maletes i seré en ruta cap a indonèsia. abans, cal que escrigui totes les felicitacions de nadal, faci neteja i deixi més o menys preparada la feina pels exàmens en tornar de l'arxipèl·lag. mentrestant disfruto d'uns dies de protagonisme. apart de la meva jaqueta (萌え) a la que ja he batejat com sant miquel, perquè alla on va triomfa, he tornat a prestar el meu cos a la indústria cinematogràfica. diumenge vaig jugar a fer la guerra a l'estudi 13 del 'Kyoto Cinema Studio', llegendari centre de producció audiovisual nipona. com criatures, vam jugar a matar-nos els uns als altres, sucar-nos en fang i aigua bruta, arrebossar-nos en pólvora i pintar-nos la cara amb una peculiar pasta rojenca. massa bé en ho vàrem passar. el director de la pel·lícula -aquest nom sí que no el sé, ni tampoco crec que el conegui pràcticament ningú de l'equip d'extres, així que quedarà a l'aire indefinidament- ens va recriminar que els soldats, durant la primera guerra mundial, no solien fer-ho amb un somriure als llavis. puntualització de sabi. el protagonisme l'he tornat a tenir aquest migdia quan a l'arribar a la residència m'he trobat cartells per totes les parets "キッチンは料理をする場所です" com a títol, és a dir 'a la cuina, s'hi fa menjar'. divendres havia passat pel centre internacional per queixar-me formalment dels qui utilitzen les piques de la cuina per rentar-se peus, cabells, cares, mans, dents, ungles... no esperava una efectivitat tant... efectiva. la repercussió de les meves paraules, però, havia tingut el cènit unes hores abans, el mateix divendres. la lee sensei m'explicava que en una reunió amb l'alcaldessa d'osaka i el cap de policia de kansai, havia explicat que a un dels seus estudiants (namely, me) li havien demanat tres cops la identificació durant la seva estada a tokyo. perplexa l'alcadessa va demanar explicacions... bush havia de venir... en 3 setmanes! em donc per respòs i afal·lagat per haver esta a l'agenda de la seguretat nacional nipona. amb tant de protagonisme he pràcticament oblidat que fa 5 dies que tinc roba estesa. és hora de fer dissabte, en diluns.

1 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Ostres Dani, que fuerrrt! :p

D'aqui poc sortiràs a les noticies com l'estudiant-actor contestari.
Torno a repetir que encara que escric molt poc aquí segueixo fidelment les teves aventures.

MUAH !! ^^'

8:25 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home