resucitat

la mort va ser dolorosa, el tornar en vida ha estat però encara més dolorós. sisena aparició a 'baruto no gakuen' i sisena congeació corporal. quin fred que fa a shikoku, és increïble. no hi ha massa espai per la queixa. els extres no som estrelles, mengem 'bento' fred i amb prou feines tenim ni dret a les necessitats més bàsiques... avui estàvem de festa pel final de la guerra, no ens han empotingat la cara, una sort. ho van fer dimecres, el dia del traspàs. però com si no els preocupés gaire la reacció de la gent en veurem al metro em van dir bàsicament que sí que hi havia maquillatge però no desmaquillador pels extres... mala cara, i va aparèixer el desmaquillador. sense maquillatge però ben posat en el paper. fa uns dies, molts dies, que tothom em diu que faig cara de cansat. no els deu faltar la raó, estic cansat. espero l'arribada del viatge de nadal amb els braços ben oberts. res d'estrés. serà temps per a relaxar-me, no tinc del tot clar si ho podré fer a banda aceh, però m'hi esforçaré. per reposar una mica més en publicar l'entrega d'avui del blog m'espera el greg per anar a sopar, tant 'commutar' entre kansai acabarà, possiblement, amb les mes darreres energies. per fortuna tinc combustible acumulat. la majoria dels meus companys de residència han posat els peus al japó i han perdut pes amb els pas dels dies. jo, per ser diferent, he guanyat guanyat pes. greix de sobres per passar un hivern fred.