enfeinat amb la pluja

he enganxat un parell de dies de pluja que han aturat parcialment la meva activitat turística. no ha estat un problema, més aviat una coincidència idònea. després de dues setmanes en ruta, amunt i avall, em calia parar. malhauradament ha estat, possiblement, en un dels indrets que més hauria volgut explorar, singapur, on he aixecat el fre. he aprofitat per pulir els detalls finals del tram que em queda de viatge i també per aconseguir el màxim de les marevelles d'internet. una hora i mitja al telèfon amb el greg a 0 cèntims d'euro. mirant singapura, literalment la ciutat del tigre, des de la distància em lamento de no haver-la pogut conèixer millor però al mateix temps me n'alegro: hauré de tornar-hi per força. espero que no sigui per reclamar sobre l'ipod que he acabat comprant després de regatejar en excés. per ara no pinta gens bé: no funciona, així que gadget a la bossa inutilitzat fins que posi els peus al japó. el cabreig per l'ipod m'ha durat el trajecte de singapur a batam i el viatge de batam a jakarta i el trajecte del sukarno international a l'estació de gambir, a l'antic dowtown de la nova batàvia. el cabreig ha anat pujant: primer amb les criatues inquietes al ferry, després amb la incapacitat dels indonesis d'apagar els mòbils dalt de l'avió, més tard amb l'agobiant pressió dels taxistes, amics dels taxistes i d'altres assalariats a comissió que intentaven fer-me pujar dalt d'un taxi quan tot el que volia era un autobús. la mar i el rafa han tornat a pacificar-me. m'han acollit a casa seva. una interessant residència d'estil semi-colonial que comparteixen amb un matrimoni indonesi, servei inclòs, i d'altres hostes. 'yakarta es la ciudad más 'tourist-unfriendly' del mundo', diu el rafa. perfecte! precisament el que ara necessito.