l'anticlímax

obro el correu a primera hora del matí i em trobo un mail de la mare. m'invita a comprar raïms i celebrar, a singapur, l'any nou a l'estil espanyol. ho comento fent broma al jonnathan. riem. descarto la possibilitat. em decanto per fer-ho a l'auctòctona, tot i que ningú no sap dir-me com es celebra això de l'any nou aquí a la contrada. 12 hores després, a escassos minuts de la mitja nit, atrapat entre una massa de locals i a escassos metres del world trade center singapurès, em trobo mirant a l'espai buit tot buscant alguna senyal que m'indiqui que hem deixat enrera el 2005. missió impossible. focs d'artifici al cel. ens mirem. manquen 10 minuts per la mitjanit. algú s'ha colat, pensem. a l'altre banda del pont algú xiscla, s'encenen nous focs artificials, correm en massa. falsa alarma. s'acosta realment la mitjanit, nous colors omplen l'horitzó. començo a sentir la gent repetir 'happy new year'. no acabo d'estar del tot convençut. 15 minuts després, han acabat els focs d'artifici i uns quants autòctons ens donen la mà, 'happy new year' diuen. ens mirem amb el jonathan, no diem res, però ens donem a entendre que 'això és tot', així que ens abracem i ens ressignem: 'Happy New Year'. no havia pensat mai que el canvi d'any podia arribar a ser tant anticlimàtic. decebuts fem via cap a casa, parem a prendre una birra i fem via cap a casa. 'ha estat una tarda interessant, però' diu algú. mal menor, penso. he compartit bona part del dia amb el dinesh, aixoplugats entre pòrtics a little india. he anat de compres amb la seva germana. he sopat en grup en un interessant concepte de restaurant-mercat-parc temàtic. s'acaba la nit, parlo amb el greg. pensa anar, passada la mitja nit, a un temple a kyoto a viure l'any nou a la japonesa. derrotat, encenc l'aire acondicionat i em poso a dormir. la propera vegada compraré raïms.