eternament perdedors

fins i tot quan s'és fora l'hàbitat natural, crec que pràcticament ningú no pot escapar dels seus costums més... primitius. evidentment jo no sóc excepció. el 20 de maig hi ha eurovisió 2006, tenia plena intenció de seguir-ho, com fos, des d'aquí a osaka. però amb espantant he descobert la cançó que el comitè d'experts de rtve ha escollit per competir enguany. mai menys apropiada. un insult al 'bloody mary', una soviètica beguda alcohòlica que ja no podré beure amb la mateixa passió. definitivament els 'experts' demà haurien de presentar la dimissió en bloc i comparèixer davant les càmeres i demanar perdó de la mateixa manera que fan aquí al japó. fa un temps, un amic japonès m'assegurava que els japonesos han de demanar perdó per tot. la llengua de fet els incentiva, el llenguatge formal nipó està replet de fórmules que expressen perdó. perdó o gràcies es confonen. darrerament no paren de sortir per la tele individus ben encorbatats i amb vestits cars. repetexen un mateix gest: flexió de tronc. demanen disculpes davant les càmeres. arrepentiment públic, però normalment no reconciliació pública. fins fa uns dies teníem algun polític o economista demanant disculpes per tenir alguna fosca relació amb el cas livedoor, una empresa de noves tecnologies nipones que, després de falsejar els comptes, ha portat a la desgràcia a tota la IT. als escaldats per livedoor, els segueixen ara arquitectes que es disculpen per haver-se inventat els certificats 'earthquake proof' que requereixen totes les construccions japoneses. no és una mentida senzilla. és una història que es va destapar fa uns mesos i que ara retorna. escàndol a sapporo. 28 immobles afectats. amb estoicisme nipó els sapporians han conegut que no es farà pública la llista. no sé si en nadal s'hauria atrevit a fer el mateix al carmel. mira que té coses per ensenyar-nos aquest continent...