crosscultural relationships

el greg acaba de tornar de fer una visita cal will, un dels veïns. per raons desconegudes la relació del veí amb una japonesa, aparentment estable, s'ha trencat. l'experiència em diu que això de mantenir una relació formada per individus amb 'backgrounds' culturals diferents és un problemot. per començar hi ha l'etern problema comunicacional: l'idioma. en una versió naïf del món hi haurà qui dirà que 'el llenguatge de l'amor' ho pot tot. error. superada la barrera lingüística (avui en dia es poden aprendre idiomes en un tres i no res) arriben les dificultats derivades de les concepcions errònies del bé i el mal (malgrat els intents macabres, el cristianisme mai va fer arrel de la mateixa manera a tot arreu), els malentesos situacionals i les preconcepcions, basades en estereotips i generalitzacions. si totes aquestes complicacions no comporten l'extinció de la flama de l'amor una relació croscultural, intercultural, multicultural o multiètnica, tot serveix, és una font d'aprenenantge constant (confesso poder recitar les capitals dels sis estats autralians com qui recita la taula del 3). especialment aquí al japó on moltes de les relacions s'inicien al voltant d'una taula, en una cafeteria, amb el pretext d'ensenyar/aprendre un idioma. l'elissa ha començat a estudiar japonès en un 'centre cívic'. el primer dia li van preguntar 'quin tipus de professor' volia. a escollir sexe, mides, textures, colors, habilitats i, per descomptat, hobbies. sovint confonen aquí al japó el concepte classes particulars amb cites a cegues. totes les penúries que cal superar una relació multicolor han fet al will acabar posant el genoll a terra. jo encara em mantinc de peu.