la vie en rose... et en bleu

l'altre dia ens vam costar al Spa World que s'anuncia a la xarxa amb un dilapidant 世界の大温泉 (Els banys termals més grans del món). de l'afany pel tamany (cacofonia de banda) ja n'he fet córrer unes quantes de línies, així que, per la via curta, aquest macrocomplex d'aigües calentes, fredes, clares i fosques és, sobretot, una interessant mescla d'elements típicament japonesos. l'estrella: l'afició pel parc temàtic. veure molt, o fer veure que es veu, en poc temps. també és una confirmació de l'orgull patri pels banys termals (onsen), un exemple més de la vida 24 hores o dels espais dissenyats per amagar-se de la dona (del marit) quan es torna begut a casa. aquest cop em quedo, però, amb un altre detall, l'enèssima prova de que en aquest país ningú s'atreveix a trencar la màxima 'el rosa és per les noies i el blau és pels nois'. accepto que això no és res de nou. diríem que pertany a l'òrbita de l'universal, però em resulta especialment irònic que a la meca de la metrosexualitat -portada al límit de l'hermafroditisme permanent- els rols cromàtics estiguin tant definits. a l'spa world l'uniforme dels nois és blau, el de les noies, rosa. als metros, els vagons de les noies van de rosa. la senyalística també hi participa, homes de blau i dones de rosa. és arreu. aquesta tarda he hagut de passar per una clínica femenina, no per fer-ne ús, sinó per simpatia vers l'elissa, necessitada de veure's amb un doctor multilingüe. a la clínica, portes roses, cortines roses, la bata de la recepcionista rosa, les cadires roses... la camisa del doctor blava. buscant algú amb qui compartir aquest desencís de colors m'he trobat una bloggista francesa amoïnada per la mateixa qüestió. ara que estem de disseny de plans d'estudis algú es podria plantejar obrir una cosa així com 'teoria del blog comparat'. més d'un es fascinària de veure com els pensaments més aparentment banals els comparteix mig món.