l'hora del pati per escombrar

la una i escaig a l'escola pública de shoji, barri d'osaka on estic ara afincat. veig entre reixes dues nenes que juguen a ser bruixes. a la porta lateral un grup de nens simulen una final d'algun campionat intergal·làctic de musculman. en comú tenen que utilitzen escombres com a part esencial de les seves fantasies. és l'hora de la neteja setmanal. i això no és excepció: a l'escola nipona els qui fan la neteja són els alumnes. ve en el curriculum escolar... no m'estranya que el cage -l'infant niponoaustralià a qui ensenyo castellà- tingui una malaltissa fascinació per l'aspiradora de mickey mouse que ronda per casa. diuen que els videojocs acaben induint a la violència, serà que la neteja obligatòria a l'escola acaba portant a un repartiment més equiparat de les tasques de la llar... em temo que no és així, tot i que l'intent no és desencertat. les criatures aquí són terriblement adorables, bé, com a mínim en aparença. els seus barrets atxatats, majoritàriament grocs, els pantalons curts i els mitjons llargs... la bellesa que exhibeixen de petits molts no la retenen d'adults. la majoria en aquesta meitat del planeta coincideix que per trobar bellesa cal anar fins a corea. no m'ho penso dues vegades. demà agafo un avió i m'embarco en una gira (quatre dies, el temps escasseja) pel veí ric, conflictiu i, m'asseguren que atractiu com cap altre. tinc els 6 (7) sentits preparats per confirmar-ho.