l'aeroport que ningú no volia

en un ciutat de 1.5 milions d'habitants, 300 mil signen un manifest en contra de la construcció d'un aeroport. què fan les autoritats? construeixen l'aeroport, resposta de manual. per vergonya pública, aquestes mateixes 'autoritats' intenten que ningú no recordi que, anys abans, s'havien negat a construir-lo, en el mateix indret, per qüestions medioambientals. és el culebrot del 'marine air', el recentment inaugurat aeroport de kobe (UKB). tercera ciutat més cara del japó, kobe, és la municipalitat nipona que deu més diners. el terratrèmol del 95 (140 mil morts) en té la major part de la culpa. la massiva entrada de capital a la ciutat ha permès aixecar una ciutat moderna, pensada per al futur. kobe és el model i mirall de ciutat aixecada sobre les ruïnes provocades per una catàstrofe natural (nova orleans s'hi mira). és per tant orgull nacional, nova representació del japó capaç de superar qualsevol incidència. l'aeroport però semblava ser una taca en la perfecta harmonia urbana... semblava perquè després de passar un matí de dimarts rodejat de milers de nipons fent de turistes al 'marine air' he arribat a la conclusió que aquí un oblida allò al que s'oposava amb una facilitat que fa caure de cul. el greg pensa que 'si no has pogut batre'ls, uneix-te a ells'. jo penso que el boicot hauria estat el millor opció. les companyies aèries no han colaborat en absolut, amb bitllets a preus de ryanair, 'el mai vist' al japó. superada la desil·lusió (estava convençut que podria disfrutar d'un plàcid matí soleitat tot relaxant-me amb la brisa del mar i els avions entrant i sortint) i amb uns quants hematomes provocats pels desesperats pensionistes ebris de fervor local, hem trobat un racó de pau per contemplar 737, 767, 777, A320 i Dash-8 fent-se un espai al cel. la vida als aeroports em posa. és una cosa que ve de lluny, més enllà de quan vaig començar a veure 'airport' al canal satélite digital. em fa l'efecte que de no haver estat periodista i, definitivament, d'haver estat uns quants centímetres més alt, treballar d'azafato de vuelo m'hauria fet feliç. en una altra vida serà.