incendi al pis de dalt

n'he vist uns quants a la tele. de fet n'he parlat amb tota naturalitat a les noticies infinitat de vegades. durant una temporada els incendis es van convertir en la meva especialitat als informatius. un bloc de pisos a taiwan, uns apartaments a hong kong, un hotel a itàlia, un museu a moscou, un alberg a frança... aquest cop la noticia, a la porta de casa. primera hora del vespre. tranquil·lament chatejo al MSN amb el javier, un espanyol que dóna classes de castellà a NOVA. l'alarma d'incendis es dispara. un soroll insoportable. surto, deixo la conversa a mig fer, i em disposo a trobar el culpable... al costat del veí, un entranyable coreà. conclou que el culpable és al quart pis. pugem, olorem, però res no ens estranya. torno a casa i segueixo amb l'MSN. l'alarma s'atura. me n'alegro. a l'altra banda de l'ordinador, segueix la conversa amb el javier. torna a saltar l'alarma. aquest cop m'acomiado educadament del meu company de xat i em disposo a sortir de casa. han arribat als bombers. la cosa ha passat a ser seriosa. surto al carrer i em trobo d'espectador juntament amb mitja barriada. què exitant. els bombers han entrat al 404, han obert la finestra. comença l'espectacle. fum, una ambulància, una altra. un noi incoscient, una dona que arriba, inquieta i crits dels bombers: "hi ha algú del 303?". la pregunta es queda a l'aire. no hi ha ningú. dos nois treuen el mòbil i es converteixen en testimonis gràfics de la noticia. jo no vull quedar-me enrera. faig el mateix. és de nit a shoji, fa fred i jo vaig en pantalons curts. els veïns comencen a tornar a casa. jo també. intento plegar la roba, poso la música ben alta però no puc estalviar-me sentir cada pas que fan els bombers, la policia, els tècnics del gas, els pèrits... la normalitat torna al bloc passades les vuit. surto al carrer, la llum del 404 és encesa. vull pensar que ho està perquè la història ha tingut final feliç. mai no ho sabré.