no vull tornar així. jo vull tornar

mai farts de celebrar, els japonesos dediquen el dia d'avui a festejar, joiosos, la primavera. una primavera que portarà els cirerers a florir, durà unes temperatures més agradables i ho pintarà tot de rosa. mcdonald's ja fa dies que s'ha preparat per la campanya primaveral i ha llençat una hamburguesa teriyaki amb ou. no sé com relacionar-la amb la primavera. >_< les flors floreixen, els arbres floreixen, el meu nas s'envermelleix. res d'al·lèrgies. quan suposadament el fred començava a remetre he enganxat un refredat del quinze. 'souvenir' ideal per afrontar 6 dies a espanya. dijous agafo el vol de tornada cap a BCN amb ganes de tornar a veure les cares de sempre, tastar el menjar de sempre, veure la tele de sempre i parlar el català de sempre. emprenc el viatge amb moltes ganes. tinc ganes de tornar, però també de ser aquí al japó ara que les peces de la meva vida aquí han començat a encaixar. tot i l'emoció pel retorn, no he arribat a l'extrem de pintar-me a la cara: "torno a casa". així que, quan aquest migdia un marrec esquifit m'ha espetat en mig del carrer "torna al teu pais" m'he encès de mala manera. palpar l'odi al diferent tant d'aprop no és una experiència que vulguis repetir sovint. enfuriat he girat cua, he perseguit al marrec i després de preguntar-li "què has dit?" he optar per donar-li una cleca al cap i seguir el meu camí. violència mal empreda i impotència per no poder fer-li entendre en japonès que la multiculturalitat no està de moda perquè sí, sinó perquè aquest és el futur que ens espera: viure, conviure, en una societat en què malgrat fer-ho de maneres diferents, tots podrem celebrar cada any l'arribada de la primavera.