endarrerits

deixo bcn entre l'alivi de saber què poques coses han canviat i el frisar per una segona etapa en territori nipó amb forces recarregades. el camí fins a osaka ja me'l conec: els llacs gelats de finlàndia, l'irregular terreny dels urals, les estepes russes, les aigües del mar del japó (esquivant corea del nord, territori prohibit) per acabar a l'arxipèlag. en les anteriors maratons aèries la sort m'ha acompanyat: vols a l'hora, equipatge sencer, companys de fatiga gens fatigants. aquesta vegada he confiat en la megaaerolinea europea, lufthansa, i m'he trobat, per començar, amb una capitana a la qual em fa l'efecte que l'A321 li venia massa gran. després de sobrevolar frankfurt-main durant una hora hem fet terra... tot i que més d'un ha tremolat. avui plou a l'alemanya central i m'imagino que aquesta és l'explicació de per què a la pantalla que tinc davant dels nassos 11 dels propers 15 vols que surten de la terminal B estan endarrerits. el LH740 a osaka no se'n salva. el vol es presenta etern i més sense 'personal entertainment system'. com enyoro KLM.