viure al japó

avui he tornat a veure l'elsa després del parèntesi primaveral; he reiniciat l'exercici del meu cos en un gimnàs amb cara i ulls al bell mig d'amerika mura; demà passat tinc una alumna nova a l'ABLC; en unes setmanes ens instal·len una nova connexió d'internet a casa; ahir vàrem anar de compres a yamaya, ens vam endur 'zumo don simon' i oli borges; en res ha de venir a casa el cobrador de la NHK a passar el rebut de la televisió; dimarts tornen a començar les classes a ryukoku. sona a diari de resident habitual i no d'estudiant d'intercanvi. durant la visita llampec a bcn la núria bacardit em preguntava si em mantenia ferm en la idea de no fer arrels al japó amb la que vaig partir el setembre passat... avui m'ho torno a plantejar i concloc que no tinc tant clar que renunciés a fer vida entre japonesos de trobar una feina que m'omplís i de no tenir lligams sentimentals que estant destinats a emigrar cap a europa. osaka no és catalunya. això crec que ho he demostrat en les gairebé cent històries sobre les que he blogejat fins ara. ara bé, sis mesos veient nipons m'han dut a deixar a casa els ulls d'observador curiós. a canviar-los pels de client regular. he deixat de sorprendre'm pels seus actes. ja no em pregunto el per què de moltes coses (no totes, mai no em desfaré de la tafaneria periodística). ara, amb el portàtil a la 'falda' i en 'tokkyu' camí d'osaka em qüestiono fins a quin punt m'he niponitzat. a tv3 la setmana passada, entre TN i TN responia preguntes dels companys de feina sobre el japó. mirant en perspectiva crec que els vaig deixar amb la idea 'els japonesos són com aliens'. ara em lamento d'haver-ho fet. els japonesos semblen 'aliens' però no ho són. de ser-ho no crec que em passés pel cap mudar-me indefinidament al seu planeta.