els chungus de la moto

pressions diverses em van dur a triar com a gimnàs a osaka una instal·lació esportiva situada al bell mig del més... (no trobo paraules)... peculiar dels barris d'osaka: ame mura (amerika mura en la versió més llarga, i que tradueix com a poble americà). diu la lonely planet que és una versió reduïda dels estats units. jo no ho veig enlloc. per a mi la descripció més adequada seria "indret, inspirat en el llegandari harajuku de kyoto, escollit per freaks i no freaks per a reunir-se a qualsevol hora del dia". seria injust dir que els qui per allà passegen són tots girats de l'ala i, encara més injust insinuar que els qui van vestits de lolitas de gòtics o de princeses són girats de l'ala. ja he fet aparèixer al blog la teoria que totes aquesta varietat de personatges pecualiars es deu a la necessitat d'expressar-se públicament d'alguns nipons, reprimits per una societat que no entén certes coses. avui m'he trobat a una colla de "xungus" en hardley passejant pel barri tot vestits de personatges que no conec en absolut, però que a primer cop d'ull m'han semblat ridículs. homes de 40 anys vestits de licra ajustadíssima passejant-se en moto pel centre d'una megalòpolis de 13 milions d'habitants i, fent-ho, pràcticament, sense que ningú es pari a mirar-los. em té descol·locat. algunes d'aquestes vestimentes (la que més m'agrada és la d'esclau sexual amb manilles i cadena incloses) no es veuran mai pels carrers d'una ciutat. qui voldria seure al metro de BCN al costat d'una persona vestida de doraemon? aquí el meu desconcert. japó aparentment una societat repressora i que coharta les expressions individuals, no sembla tenir problema davant d'aquestes formes d'expressió. catalunya, teòricament terra de llibertats sense fi, no es podria estalviar comentaris malsonants al pas d'un emmanillat arrosegat per la seva parella. no sé dir qui és el tolerant i qui l'intolerant.