productivitat japone... què?

en la darrera fase del blog nipó hi trobo a faltar les fotos. m'he apalancat. després de l'eufòria de comprar la camera nova i d'haver fet fotos fins i tot dels claus dels tabics de fusta dels temples, ara no em ve de gust desenfundar l'aparell. avui que m'he animat a fer-ho, no me n'he ensortit massa bé. l'objectiu era retratar --> l'amo d'un restaurant fent la migdiada a mitjanit. m'ha semblat la perfecte síntesi de l'inesgotable treballador japonès que, quan s'esgota, simplemente es posa a dormir. sense complexes. de la seva habilitat per dormir com sigui i on sigui ja n'he parlat, però cada dia em sorprenc més. aquesta tarda m'he presentat uns minuts abans d'hora a la meva classe de repàs pel 日本語能力試験 (que ve a ser allò que els exàmens cambrigde són per l'anglès). en obrir la porta m'he trobat el desolador panorma d'una noia adormida sobre una taula; un marrec esquifit a punt de relliscar de la cadira on dormia i deixar-se la dentadura (no hauria perdut gran cosa) sobre el pupitre i un altre còmodament estirat sobre tres cadires. cap d'ells roncava, que ja és un pas endevant, però no diu massa de la cultura de la son. llegia amb atención a la BBC que l'economia nipona es deixa milions, milions d'euros a l'any per culpa dels treballadors sobretreballats. és a dir, els que treballen massa i dormen poc. així dit, sembla que els dos fenòmens hagin de tenir alguna relació, però no és necessari. jo que de somnolència en pateixo drogat o sense (males interpretacions no venen al cas, però els medicaments per la tos no deixen de ser droga, tot i que legal) em sento recolzat en aquest món de 'belles dorments'. ara no em falta esperit crític i accepto que de festejar menys i dormir més, m'estalviaria més d'un cop de cap contra la taula, la finestra, o el passatger que viatja al meu costa al tren.