acero y plata de luna, al mismo tiempo

els hanshin tigers han quedat ridiculitzats pels chiba lotte a la sèrie final de la lliga professional de beisbol. 2 partits i cap a casa. la premsa de kansai ni en parla. dedueixo que és millor no posar els peus a osaka aquest cap de setmana. no hi haurà pas un bon mood (paraula d'ús molt freqüent a la contrada). no sé si és perquè és fan dels tigers o per quina raó, però en dos dies que porto anant al gimnàs de la universitat ja m'he guanyat dues 'amonestacions' del head coach. em sento una mica britney spears cantant Overprotected. tot el que faig o deixo de fer li sembla a l'entrenador que és perillós. l'última, és perillós entrenar i escoltar música al mateix temps. no ho discutiré. abans de reventar-me el sistema nerviós al gimnàs he tornat a veure els alumnes d'espanyol. aquest cop en acció, sense la meva participació activa. he entès per què no parlen ni mica. també he entès que els japonesos no coneixen la didàctica de l'ensenyament d'idiomes estrangers. avui hi havia examen de vocabulari (cal memoritzar 1600 paraules) i lliçó tres de subjuntiu. potser per l'enturbament mental que deu suposar estudiar el subjuntiu per un japonès, el noi amb el que he compartit taula i llibre m'ha fet protagonitzar un d'aquests desequilibris culturals (cultural shock i demés). sense massa rodeos m'ha dit 'tu eres guapo'. davant la meva cara de flipació ha provat amb l'anglès 'hansamu, know?'. sorprès per la meva estupefacció ha rigut i ha fet com si res. però més tard ha insitit, 'tienes novi@'... he d'entendre que he lligat amb un japonès o simplement es tracta d'un exercici lingüistic més? right now, puzzled. els spanish-wannabe tenen també una versió del concurs d'oratòria que organitza el consulat japonès a la península. simplement que enlloc d'oratòria creativa és oratòria memorística. han de recitar de memòria, 'cual loro nipón', o bé un fragment de Platero y yo o bé Se ha asomado una cigüeña a lo alto del campanario de Machado. Friso per què arribi el dia D, en ple desembre, per saltar-me totes les classes necessàries i escoltar de boques nipones el que va escriure el poeta...

Se ha asomado una cigüeña a lo alto del campanario. Girando en torno a la torre y al caserón solitario, ya las golondrinas chillan. Pasaron del blanco invierno, de nevascas y ventiscas los crudos soplos de infierno.

Es una tibia mañana.

El sol calienta un poquito la pobre tierra soriana.

Pasados los verdes pinos, casi azules, primavera se ve brotar en los finos chopos de la carretera y del río. El Duero corre, terso y mudo, mansamente. El campo parece, más que joven, adolescente.

Entre las hierbas alguna humilde flor ha nacido, azul o blanca. ¡Belleza del campo apenas florido, y mística primavera!

¡Chopos del camino blanco, álamos de la ribera, espuma de la montaña ante la azul lejanía, sol del día, claro día!

¡Hermosa tierra de España!.